La història de l'Anell Unic
Eru va ser el Deu que, segons Tolkien, va crear els Ainur. Eru els va mostrar la Terra, creada per ell mateix, com els Ainur. Entre els quals hi havia en Morgoth, un Ainur bastant vanitós que volia ser mes que els altres, i que evidentment, li va suposar una gran esbroncada de part d'Eru, cosa que no li va agradar gaire, i ple d'odi i ressentiment el que va fer que els demés Ainur el rebutgessin, es va convertir en el Senyor de la Foscor.
A partir d'aquí, Eru va decidir que algú altre havia de portar el mon i que havia de guiar als homes pel bon camí. I va crear als elfs. Valar, així va anomenar als Ainur de mes alta qualificació, i que vivien a Valinor
A Valinor hi havien dos arbres que donaven llum a tot Valinor. Va arribar Morgoth i els va destruir. Però el que no sabia Morgoth era que Fëanor, un elf, havia fet tres gemmes (Silmarils) on es guardava la llum dels arbres. Però Morgoth no es rendeix tan fàcilment, no. Així que va robar les tres gemmes, i les va fer incrustar en una corona de ferro.
Fëanor,
no es volgué estar amb els braços creuats, així que va
agrupar a gran part del seu poble, els elfs, i es dirigí a la Terra Mitja
a recuperar les tres gemmes de les mans de Morgoth. Aliat amb els homes (Edain)
va guanyar una cruel guerra. A partir d'aquí, el bon rotllo amb aquests
dos pobles, homes i elfs, van creuar races i van tenir fills mig elfs. Però
els Valar els van fer escollir, als mig elfs, que escollissin una de les dues
races
Als que van escollir la raça élfica, els va concedir el desig de ser immortals, i que quan volguessin marxar de la Terra dels mortals, podrien embarcar-se als Ports Grisos rumb a l'Extrem Occident. Als pobles dels homes que es van aliar amb els elfs, els Valar els concediren una llista on anar a viure, Numenor, on des d'aquelles muntanyes es podien veure les terres dels elfs. Però seguirien sent mortals.
Homes i elfs compartien, com a bons veïns, moltes coses. Però, els Valar van prohibir als homes de no poder anar a occident, allà on estaven els elfs. Així que els descendents d'Elros, aquell que va decidir-se per l'opció dels homes, van tenir una vida molt llarga, però estaven molests amb ell per haver fet aquesta elecció, això va fer que a poc a poc s'anessin rebel·lant fins a arribar a una gran decala.
Mentrestant, a la Terra Mitjana, sorgia Sauron, un ésser malèfic i obscur creat per Morgoth. Sauron va pogué convèncer a un grup d'elfs que s'havia tornat bo, i els va proposar forjar una sèrie d'anells per a repartir entre totes les races. Aquests anells proporcionarien poder a qui els tinguessin. Van acordar donar nou anells als homes mortals, els quals estiguessin a càrrec dels Nazgûl (Espectres de l'Anell), set als nans i tres als elfs. Però Sauron no era idiota, així que va crear un per ell sol, en secret, un anell que governes a tots els altres, el que tenia més poder de tots. L'Anell Únic.
Molt mes tard, massa tard, ho van saber els elfs, quan es van adonar que Sauron es volia apoderar de tot el mon mitjançant el poder dels anells. Llavors Gilgalad va començar una nova guerra contra Sauron.
Donat els fets, Numenor envià una gran flota de recolzament als elfs, apressant així a Sauron, que va ser enviat a Edain. Però això no va ser cap impediment per a Sauron que va poder rebel·lar als habitants de Numenor contra tot occident. Així que els homes de l'illa van optar per envair les terres d'Occident, cosa que va fer que els Valar posessin al corrent a Eru, qui va destruir per sempre l'illa de Numenor, matant així a tots aquells que es van posar en contra d'Occident. Tot i així, un home anomenat Elendil, i a favor de la prohibició, va poder escapar amb els seus dos fills, Isildur i Anaron en la Terra Mitja, fundant Gondor i Arnor, els regnes de Numenor a l'exili. Sauron va morir quan la destrucció de Numenor, però el seu esperit no, ja que ell era Maia, i com encara tenia ganes de gresca, va tornar a la Terra Mitjana ataca Gondor i inicia una nova guerra, fent que els homes i els elfs s'unissin per últim cop i crear l'Ultima Aliança per destruir-lo de nou. L'Anell Únic li va ser pres per Isildur, matant al Senyor Fosc, i quedant-se l'Anell Únic tot i el seu poder malèfic. Un temps desprès, un grup d'orcs li van preparar una emboscada, a ell i als seus homes. Els orcs van matar a tota la seva tropa, però no a ell, ja que va utilitzar l'anell per desaparèixer, ja que l'anell te el poder de fer invisible tot aquell que s'el posi. Va posar-se l'anell i es va tirar al riu, on va intentar escapar, i dic escapar perquè la mala fortuna (o potser no va ser la fortuna) va fer que l'anell se li caigués del dit, tornant a aparèixer a la vista dels orcs, sent assassinat, i l'anell es va perdre en les profunditats del riu.
Un cert temps desprès, l'anell es recuperat per Deagol, d'entre un grup de canyes que hi havien en el riu, i que havia anat a parar allà. Deagol no anava sol, anava amb el seu cosí Smeagol. Just aquell dia era l'aniversari d'Smeagol, i en veure l'anell, se'l va voler quedar "com a regal d'aniversari", tot i que Deagol ja li havia fet un obsequi. Així que Deagol es va negar a donar-li aquell anell tan preciós i Smeagol el va matar, quedant-se'l ell. Fins que un dia va aparèixer Bilbo Saquet, un hobbit que es va perdre pels túnels de les Muntanyes Ennuvolades, i que temptejant pels túnels, degut a la falta de llum, va topar amb l'anell, que havia deixat Smeagol mentre estava agafant una mica de menjar. Bilbo no tenia ni idea de que era aquell anell, ni d'on venia, ni molt menys el poder que tenia.
Smeagol, clar, es va emprenyar moltissim i es va jurar que no pararia fins trobar
un altre cop el seu "tresor". I Bilbo va tornar a La Comarca, sent
rebut com un heroi desprès d'haver lluitat amb Gandalf
i els nans contra un gran drac.
I
a partir d'aquí, es on comença la trilogia d'"El senyor dels
anells"