Els hobbits
Una de les races de la Terra Mitja, emparentada amb els homes. Creats
a la Primera Edat, els hobbits van ser uns éssers molt discrets que vivien
als valls d'Anduin, passant així inadvertits per d'altres races fins
entrada la Tercera Edat.
Cap allà el 1050 de la Tercera Edat els hobbits, que es dividien en tres
grups , Albs, peluts i forts, van marxar cap l'Oest, a causa del mal del Bosc
Negre.
En el 1600 es funda La Comarca,
fent q quasi tots els hobbits anessin a viure allà o a Bree. Amb l'excepció
de la Gran Pesta en 1636 i el Llarg Hivern del 2758, aquests visqueren pacíficament
a La Comarca i Bree, amb la protecció d'en Gandalf. La població
va créixer, i La Comarca es va veure obligada a ampliar la seva demarcació,
l'any 2340, que es va fundar La Boqueria, i en el 32 durant la Quarta Edat,
el Rei Elessar regala la Frontera de l'Oest.
Excepte Gandalf, abans de la Guerra de l'Anell, ningú s'ocupava dels
hobbits. Però quan la guerra va acabar, els hobbits van ser inclsos a
les cançons i cròniques d'altres pobles.
L'any 2463 de la Tercera Edat els
forts dels Camps Gladis tenien una societat matriarcal, i es possible que en
algun moment, els hobbits s'organitzessin en clans matriarcats.
A finals de la Tercera Edat en la Terra Mitja, els hobbits, junt amb els homes
de Bree, utilitzaven cognoms. Vivien uns cent anys i es considerava que als
trenta-tres anys començava l'edat adulta.
En l' època de la Guerra de l'Anell, els hobbits parlaven hobbitic, un
dialecte de l'osestron. Quasi sempre escrivien amb les runes, encara que alguns
d'ells, els mes cultes, coneixien el Tengwar.
De baixa estatura, d'uns quatre
peus, i abundant pel i enrinxolat, els hobbits portaven una vida tranquil·la
i ordenada, on una bona taula era el tresor mes desitjat. Vivien en cases senzilles,
anomenades caus, enterrades sota una muntanya, sense escales però amb
abundants bodegues i cellers, i amb unes curioses portes i finestres rodones.
